DIANA/ÀRTEMIS
Àrtemis
Deessa
grega de la natura i de la caça.
Germana
bessona d’Apol·lo, filla de Zeus i Latona, identificada també amb
la deessa de la lluna, Hècate. Deessa de la castedat, restà verge i
eternament jove. Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren
atribuïdes les morts sobtades. La iconografia clàssica la presenta
amb túnica llarga i cabellera solta (Àrtemis de Delos, al Museu
Nacional d’Atenes); el model clàssic (des del s IV aC) amb arc i
sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és
de tipus praxitelià (és cèlebre l' Àrtemis
de Versailles , dita
també Diana caçadora
, al Musée du Louvre, París, escultura atribuïda a Leòcares i que
formava conjunt amb l’Apol·lo del Belvedere). A Efes la
representació varia radicalment: com a deessa de la fecunditat
apareix amb diadema i nombrosos pits. Identificada amb la Diana
romana, la seva iconografia posterior es confongué amb la d’aquesta.
Diana
Divinitat
femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l'Àrtemis del
panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament
sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i,
per extensió, de la caça. Fou considerada també deessa de la llum
i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la
lluna. El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia
meridional i central. Hom la venerava especialment, sota l’advocació
de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana
Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi;
en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi,
divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite grec
d’Àrtemis i Hipòlit. Com a tema iconogràfic, el de Diana és
hereu del d’Àrtemis i fou reprès pel Renaixement i, molt
especialment, per l’art cortesà del manierisme: a la França
d’Enric II el tema fou molt emprat com a homenatge a Diana de
Poitiers, amant del rei (tapissos de la Història de Diana, Diana
caçadora atribuïda a Goujon, procedents del castell d’Anet,
entre d’altres). Als s. XVII i XVIII, certs retrats femenins eren
adornats amb els atributs de Diana (obres de Cozsevox, Largillière
o, a Catalunya, Pere Crosells), tot i que el tema era emprat també
independentment.
Divinitat
grega
|
Divinitat
romana
|
Símbols
que la caracteritzen
|
Era déu
o deessa de...
|
Àrtemis
|
Diana
|
La
iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera
solta; el model clàssic (des del s IV aC) amb arc i sagetes,
túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de
tipus praxitelià.
|
Deessa grega
de la natura i de la caça
|
