La
societat feudal
Tradicionalment,
els historiadors han dividit la societat feudal en tres estaments:
la noblesa, la clerecia i el poble. Però, si ens basem en
l'explotació del treball camperol, que era el que feia rendible una
propietat, es redueix a la confrontació de dos grups: privilegiats
i no privilegiats. A banda del rei, que estava per damunt de tots.
Els
estaments privilegiats
els formaven tots els que
tenien feus i vassalls a les seves ordres, en qualsevol grau (la
noblesa i la
clerecia):
·La
noblesa o
estament
militar (bellatores)
estava
composta per grans
propietaris. Des
del castell, el senyor controlava la vida dels vassalls: administrava
justícia, cobrava impostos i exercia les funcions de govern. Els
cavallers
també
formaven part de l'estament militar; no eren propietaris de terres i
l'única possessió que tenien era una muntura (els cavalls eren
escassos en l'Alta Edat Mitjana), un equip de protecció i armes.
Vivien en els castells del senyor.
·La
clerecia era
l'estament que es dedicava a l'oració (oratores)
i a pregar
pels altres dos estaments. Hem de distingir entre alta
clerecia (bisbes,
abats.... és a dir, senyors feudals amb grans propietats) i baixa
clerecia (sacerdots
i frares). Igual com el castell, el monestir era un centre de poder,
però a més era un lloc d'oració, estudi i treball. Geogràficament
estava situat en un punt aïllat, però estratègic.
Per sota
d'aquests dos grups hi havia els no privilegiats (laboratores)
que es dedicaven únicament al treball. Se'n distingeixen dues classe
fonamentals: els vilans, que solien ser homes lliures, i els
serfs, al quals no es reconeixia la llibertat.
·Els
vilans eren
camperols que treballaven unes terres per les quals pagaven al
propietari, el senyor feudal, una part de la collita. Dedicaven un
determinat nombre de dies l'any a treballar en les terres exclusives
del senyor.
·Els
serfs no
eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement encara que en
alguns casos els vilans es podien convertir en serfs si no pagaven al
senyor. No tenien llibertat per contreure matrimoni, llegar béns als
fills sense permís del senyor, no podien abandonar les terres.
Font: xtec.
