LES
CATACUMBES ROMANES
Les
catacumbes romanes (italià:
Catacombe
di Roma)
són antigues catacumbes,
llocs d'enterrament soterranis sota o prop de la ciutat de
Roma, Itàlia. Hi
ha almenys 40, algunes d'elles descobertes recentment. Són conegudes
especialment pels soterraments cristians,
ja
siga en catacumbes separades o barrejades, a partir del segon segle,
com una resposta a la sobreocupació i l'escassetat de terra. Molts
estudiosos han apuntat que les catacumbes van tindre per objectiu la
protecció dels perseguits cristians a l'hora de soterrar els seus
morts en secret. La tova
volcànica
que hi ha a Roma és molt adequada per excavar túnels, ja que
s'estova quan entra en contacte amb l'aire, endurint-se després. Hi
ha quilòmetres de túnels, disposats en quatre nivells.
Les
catacumbes cristianes són molt importants per a la
història de l'art
a principis de l'art
cristià
ja que contenen la gran majoria dels exemples d'abans del 400 dC, en
frescos i escultures. Les catacumbes jueves són igualment importants
per a l'estudi de l'art
jueu d'aquest
període.
La
civilització etrusca,
igual que molts altres pobles europeus, solien soterrar els seus
difunts en cambres. A Roma,
el
costum original va ser la incineració, i després les restes
cremades es ficaven en una olla, un recipient per a cendra o una
urna, sovint un columbari.
Cap
al segon segle de la nostra era, la inhumació
(soterrar restes sense cremar) es va posar de moda, en fosses o
sarcòfags,
normalment
amb riques talles, per als que els podien pagar. Els cristians també
preferien l'enterrament a la incineració, atès que creien en la
resurrecció del cos al Segon
Adveniment.
Catacumbes
cristianes
Les
primeres grans catacumbes es van excavar a partir del segon segle de
la nostra era. Originalment, es tallaven a través de la tova
volcànica, fora dels límits de la ciutat, ja que el Dret
romà prohibia
llocs d'enterrament en l'interior del nucli urbà. D'altra banda, el
costum pagà era incinerar els cossos, mentre que els primers
cristians i els jueus preferien l'enterrament. La major part de les
classes baixes i els esclaus empraven la tova pedra volcànica dels
voltants de Roma per excavar túnels on soterrar els seus difunts,
atès que no hi disposaven de recursos per comprar terres i
dedicar-les a aquesta pràctica.
Al
principi, les catacumbes s'empraven tant per als enterraments com per
a les commemoracions i les celebracions dels aniversaris dels màrtirs
cristians (un costum similar al romà). És probable que s'empraren
per a un culte regular. Moltes descripcions de les catacumbes les
mostren com llocs amagats per a les poblacions cristianes durant
temps de persecucions.
Els
excavadors cristians (fossors) van construir vastos sistemes de
galeries i passatges, uns damunt d'altres. Es troben a una
profunditat d'entre 7 i 19 metres i abasten una superfície de 2,4
km². Passos estrets comuniquen els diversos nivells. Els nínxols,
coneguts com a loculi
s'excavaven
dins la roca, amb 120-150 cm de llarg i 40-60 de profunditat. Els
cossos s'ubicaven en cambres, dins de sarcòfags de pedra, amb les
seues robes i lligats amb lli. Aleshores, la cambra se segellava amb
una llosa on hi havia el nom, l'edat i la data de la mort. La
decoració amb frescos és típicament romana. La catacumba de Santa
Agnès és una xicoteta església. Algunes famílies van construir
cubicula
que podien acollir diversos loculi,
i els elements arquitectònics de l'espai serien un suport per a la
decoració. Els arcosoliums eren un altre lloc excel·lent per a
l'art.
Actualment
Avui
en dia, el manteniment de les catacumbes és en mans del Papat
que
ha confiat la supervisió de les Catacumbes de Sant Cal·lixte, als
afores de Roma, en els Salesians
de Don Bosco.
La
responsabilitat de les catacumbes cristianes correspon a la Comissió
Pontifícia d'Arqueologia Sagrada
(Pontificia Commissione di Archeologia Sacra), encarregada directa de
les excavacions i les restauracions. L'estudi de les catacumbes es
dirigeix des de l'Acadèmia
Pontífica d'Arqueologia.
Font:
Viquipèdia.
