La societat feudal (els estaments)

La societat feudal

Tradicionalment, els historiadors han dividit la societat feudal en tres estaments: la noblesa, la clerecia i el poble. Però, si ens basem en l'explotació del treball camperol, que era el que feia rendible una propietat, es redueix a la confrontació de dos grups: privilegiats i no privilegiats. A banda del rei, que estava per damunt de tots.

Els estaments privilegiats els formaven tots els que tenien feus i vassalls a les seves ordres, en qualsevol grau (la noblesa i la clerecia):

·La noblesa o estament militar (bellatores) estava composta per grans propietaris. Des del castell, el senyor controlava la vida dels vassalls: administrava justícia, cobrava impostos i exercia les funcions de govern. Els cavallers també formaven part de l'estament militar; no eren propietaris de terres i l'única possessió que tenien era una muntura (els cavalls eren escassos en l'Alta Edat Mitjana), un equip de protecció i armes. Vivien en els castells del senyor.

·La clerecia era l'estament que es dedicava a l'oració (oratores) i a pregar pels altres dos estaments. Hem de distingir entre alta clerecia (bisbes, abats.... és a dir, senyors feudals amb grans propietats) i baixa clerecia (sacerdots i frares). Igual com el castell, el monestir era un centre de poder, però a més era un lloc d'oració, estudi i treball. Geogràficament estava situat en un punt aïllat, però estratègic.

Per sota d'aquests dos grups hi havia els no privilegiats (laboratores) que es dedicaven únicament al treball. Se'n distingeixen dues classe fonamentals: els vilans, que solien ser homes lliures, i els serfs, al quals no es reconeixia la llibertat.

·Els vilans eren camperols que treballaven unes terres per les quals pagaven al propietari, el senyor feudal, una part de la collita. Dedicaven un determinat nombre de dies l'any a treballar en les terres exclusives del senyor.

·Els serfs no eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement encara que en alguns casos els vilans es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor. No tenien llibertat per contreure matrimoni, llegar béns als fills sense permís del senyor, no podien abandonar les terres.

Font: xtec.