Catacumbes romanes

LES CATACUMBES ROMANES

Les catacumbes romanes (italià: Catacombe di Roma) són antigues catacumbes, llocs d'enterrament soterranis sota o prop de la ciutat de Roma, Itàlia. Hi ha almenys 40, algunes d'elles descobertes recentment. Són conegudes especialment pels soterraments cristians, ja siga en catacumbes separades o barrejades, a partir del segon segle, com una resposta a la sobreocupació i l'escassetat de terra. Molts estudiosos han apuntat que les catacumbes van tindre per objectiu la protecció dels perseguits cristians a l'hora de soterrar els seus morts en secret. La tova volcànica que hi ha a Roma és molt adequada per excavar túnels, ja que s'estova quan entra en contacte amb l'aire, endurint-se després. Hi ha quilòmetres de túnels, disposats en quatre nivells.

Les catacumbes cristianes són molt importants per a la història de l'art a principis de l'art cristià ja que contenen la gran majoria dels exemples d'abans del 400 dC, en frescos i escultures. Les catacumbes jueves són igualment importants per a l'estudi de l'art jueu d'aquest període.

Precursors

La civilització etrusca, igual que molts altres pobles europeus, solien soterrar els seus difunts en cambres. A Roma, el costum original va ser la incineració, i després les restes cremades es ficaven en una olla, un recipient per a cendra o una urna, sovint un columbari. Cap al segon segle de la nostra era, la inhumació (soterrar restes sense cremar) es va posar de moda, en fosses o sarcòfags, normalment amb riques talles, per als que els podien pagar. Els cristians també preferien l'enterrament a la incineració, atès que creien en la resurrecció del cos al Segon Adveniment.

Catacumbes cristianes

Les primeres grans catacumbes es van excavar a partir del segon segle de la nostra era. Originalment, es tallaven a través de la tova volcànica, fora dels límits de la ciutat, ja que el Dret romà prohibia llocs d'enterrament en l'interior del nucli urbà. D'altra banda, el costum pagà era incinerar els cossos, mentre que els primers cristians i els jueus preferien l'enterrament. La major part de les classes baixes i els esclaus empraven la tova pedra volcànica dels voltants de Roma per excavar túnels on soterrar els seus difunts, atès que no hi disposaven de recursos per comprar terres i dedicar-les a aquesta pràctica.

Al principi, les catacumbes s'empraven tant per als enterraments com per a les commemoracions i les celebracions dels aniversaris dels màrtirs cristians (un costum similar al romà). És probable que s'empraren per a un culte regular. Moltes descripcions de les catacumbes les mostren com llocs amagats per a les poblacions cristianes durant temps de persecucions.

Els excavadors cristians (fossors) van construir vastos sistemes de galeries i passatges, uns damunt d'altres. Es troben a una profunditat d'entre 7 i 19 metres i abasten una superfície de 2,4 km². Passos estrets comuniquen els diversos nivells. Els nínxols, coneguts com a loculi s'excavaven dins la roca, amb 120-150 cm de llarg i 40-60 de profunditat. Els cossos s'ubicaven en cambres, dins de sarcòfags de pedra, amb les seues robes i lligats amb lli. Aleshores, la cambra se segellava amb una llosa on hi havia el nom, l'edat i la data de la mort. La decoració amb frescos és típicament romana. La catacumba de Santa Agnès és una xicoteta església. Algunes famílies van construir cubicula que podien acollir diversos loculi, i els elements arquitectònics de l'espai serien un suport per a la decoració. Els arcosoliums eren un altre lloc excel·lent per a l'art.

Actualment

Avui en dia, el manteniment de les catacumbes és en mans del Papat que ha confiat la supervisió de les Catacumbes de Sant Cal·lixte, als afores de Roma, en els Salesians de Don Bosco.

La responsabilitat de les catacumbes cristianes correspon a la Comissió Pontifícia d'Arqueologia Sagrada (Pontificia Commissione di Archeologia Sacra), encarregada directa de les excavacions i les restauracions. L'estudi de les catacumbes es dirigeix des de l'Acadèmia Pontífica d'Arqueologia.

Font: Viquipèdia.